xavier maristany

música visible

 

música visible disc 1

 

1-2 who killed Walter Benjamin?

banda sonora per a la pel·lícula de David Mauas, amb guió d'ell mateix, realitzada el 2007 i projectada a diversos festivals i a tv3. Com als demés discs d'aquest cd, he posat només els tracs que em semblaven escoltables amb independència de la imatge a la que acompanyaven.

 

3-11 los baúles del retorno

banda sonora per a la pel·lícula de Maria Miró, amb guió de Manuel Gutiérrez Aragón, realitzada el 1993 i projectada a diversos cinemes i tve. Hi toquen Shiam Sunder, Jordi Rallo i Rosa Zaragoza.

 

12-15 verdaguer, l'espiga enmig de la zitzània

banda sonora per a la pel·lícula de Jordi Lladó, per a TVE, realitzada el 1991, interpretada per un quartet de corda, format per Olvido Lanza, Pere Bardagí, Montse Vallvé i Joaquim Alabau.

 

16-31 sintonies diverses

hi ha aquí tota mena de sintonies, cortines, separadors i demés, fetes per a les televisions.

 

 

 

música visible disc 2

 

1 Oh, serafina!

inicialment, era la banda sonora d'un videodansa per a la companyia lanònima imperial , l'any 2006, però va acabar d'una altra manera. A mi m'agradava aquesta versió, mai escoltada. La cançó de base que hi sona és de Tomàs Luis de Victoria, compositor espanyol del XVI-XVII.

 

2 l'espera

fa anys, vaig proposar al CCCB (centre de cultura contemporània de barcelona) canviar la sintonia d'espera telefònica per als qui hi trucaven. Fins llavors, hi sonava Bach i van acceptar que els fes una proposta sonora, que ha sonat durant anys. A l'any 2009, l'Aurora Gasull en va crear una imatge, un vídeo sobre aquesta música que s'ha presentat a diversos llocs.

 

3-5 prisma

els anys 1990-91, es va fer a TVE una sèrie només per a imatge i música, realitzada per Juan Antonio Gamero. Se'ns va encarregar la banda sonora a en Joan Saura i a mi. He procurat, en la confecció d'aquests àlbums, posar només música composada per mi, però en el cas de prisma , vam treballar tan plegats –per sort meva- que se'm fa gairebé impossible desxifrar qui va compondre què i he acabat decidint de posar-ne tres exemples.

 

6-10 superfície i fons

l'any 98 vaig fer la música per a una obra de teatre gestual de la bcn (doble) cia , dirigida per Feliciano Castillo, de CREI-Sants, un centre de recursos educatius, que treballava el teatre com a eina per al desenvolupament, sobretot per als qui presenten alguna discapacitat.

 

 

 

música visible disc 3

 

A banda del primer trac, banda sonora d'un audiovisual, aquest cd té bandes sonores que he fet per a exposicions del cccb. Només n'he posat dues. Les demés no tenen sentit si no van acompanyades del context –espai, imatge- per a les que ho vaig fer. Aquestes són les úniques que són escoltables amb independència de l'objecte per a que van ser creades.

 

1 cccb 10 anys

banda sonora per al vídeo central de la commemoració del desè aniversari del cccb, el 2004. S'hi sent de tot, i hi ha sons arreplegats de tot arreu: documentals, intervencions que s'hi ha fet. Una mirada calidoscòpica al batibull de coses que van passar al cccb i a arreu durant aquest temps.

 

2-5 borges i buenos aires

comissariades per Juan Insúa, es van fer al CCCB un seguit d'exposicions que relacionaven escriptors amb la seva ciutat. En el cas de Borges, però, donada l'evident universalitat no només de la seva literatura sinó del seu pensament, la banda sonora anava des de la mirada més local a la idea, clarament borgiana, de l'infinit. Com en tantes exposicions, vaig pensar la banda sonora, no com una “música” acompanyant del discurs sinó com un embolcall que permetés al visitant sentir-s'hi dins. En aquest cd agafen una altra dimensió, diferent, actual.

 

6-13 la ciutat de k (kafka i praga)

com la que la precedeix al disc, però anterior en el temps –aquesta exposició es fa fer el 1999, i la de Borges, el 2002-, també està comissariada per en Juan Insúa. Si Borges es mou entre el localisme i la biblioteca infinita, en el cas de Kafka vam voler fer-ne un retrat gairebé “des de dins”, la mirada personalíssima de l'escriptor des d'una Praga convulsa entre dos segles. El trac 7, base d'un audiovisual, està clarament basat en el “Moldava” de Smetana (la més coneguda de les peces que componen el seu “Má Vlast”). Vaig transcriure-la per a septet, construint-la primer i deconstuïnt-la a la segona part, metàfora del desnonament del castell, de la ciutat i de l'Europa que havia de viure la Primera Guerra.