xavier maristany

do natural

 

 

DO NATURAL © , un manifest

Encara que sembli sorprenent a hores d'ara, he escrit un (nou) manifest per posar a debat la relació entre l'art i la tecnologia i, concretament, la al meu entendre excessiva dependència sistemàtica del primer envers la segona.
En absolut dic que tots els espectacles hagin de bandejar la tecnologia (per cert, l'admiració actual per la tècnica em sembla una mena de post-romanticisme, ja entrat el segle XXI), però hauriem de replantejar-nos aquesta relació, no usar els medis COM SI FOSSIN NATURALS.
DO NATURAL no preten ser la nova "normativa" ni, sobretot, la única, que es rebel.la contra l'omnipresència de la tecnologia en els espectacles. Actualment, gairebé tot l'art està amplificat (so, llums, imatge). DO NATURAL no discuteix la tècnica sino el mal ús que se'n fa d'ella. La dependència sistemàtica. Hem col.locat l'art en un aparador i l'hem disfressat fins a fer-lo irreconeixible. Cal, doncs, recuperar la possibilitat, ara perduda, d'una dimensió humana de l'espectacle, replantejar la relació entre art i públic, l'emoció.
Hi ha altres exemples similars i, notablement, el "dogma 95" de Copenhagen, aplicat al món del cinema. DO NATURAL és, en aquest sentit, el principi d'una idea, un manifest obert a tothom que s'hi vulgui afegir i, lògicament, modificar, discutir, etc.
Considerant, doncs, l'espai com a part essencial de la música, DO NATURAL acullirà aquelles composicions úniques ón estaran integrats, des del mateix concepte, llum, escena i música.

 


DO NATURAL ©

 

1. s'escriurà cada concert per a l'espai on tindrà lloc. Cada acció serà única, escrita expressament. Conviuran, doncs, amb ella els records que l'espai, el moment, aportin. Coexistiran la memòria i l'emoció instantània.


2. no hi haurà altra amplificació / transformació / efecte sonor més que el propi espai. El so sense cap manipulació externa.


3. la llum serà natural, la del moment de l'acció. Es pensarà l'espectacle, doncs, en funció de l'il.luminació que hi hagi.


4. no existiran elements que desfigurin l'espai. Serà l'escena natural, sense tractaments que imitin una altra realitat. Atrezzo i escenografia no ténen raó de ser. L'acció passa en aquell lloc.


5. es considerarà el record imprès (audio, video) com el què en realitat és: mala fotografia de l'instant, document. En qualsevol cas, l'enregistrament es tractarà com un altre objecte, visió aliena, posterior. Un altre lloc, un altre moment.